Abstract

Antecedents: El sexe masculí és un factor de risc conegut per resultats perinatals desfavorables. El sexe fetal s’ha considerat només de forma ocasional en embarassos amb diabetis.
Objectiu: Avaluar els resultats perinatals en dones amb diabetis mellitus gestacional (GDM) segons el sexe fetal.
Mètode: Es va fer una revisió retrospectiva de tos els embarassos d’única gestació de dones amb GDM avançada de >22 setmanes i que el part va ser al nostre centre entre 1981 i 2007. Les característiques maternes avaluades van incloure mesures antropomètriques, història obstètrica, característiques de diagnòstic de GDM (p.e edat gestacional, valors de glucosa en sang), HbA(1c), després del diagnòstic i al tercer trimestre). Resultats variables van ser part per cesària (CS), hipertensió gestacional, part prematur, Apgar anòmal, pes elevat o baix segons edat gestacional, trauma obstètric, malformacions menors i majors, hipoglucèmia neonatal, icterícia, distrès respiratori, policitèmia, hipocalcèmia, mortalitat perinatal, i condicions mixtes. Es va realitzar un anàlisi descriptiu i regressió logística múltiple.
Resultat: es van incloure un total de 2299 embarassos (1125 nenes i 1174 nenes). Les característiques maternes van ser similars en ambdós gèneres. Pels resultats, figures no ajustades van ser majors en embarassos amb nens en 14 de 16 resultats perinatals, però la significació només es va assolir per CS. La regressió logística analitza el gènere masculí com un factor predictor independent de CS (odds ratio = 1.48; 95% IC, 1.15-1.90) i hipoglucèmia neonatal (odds ratio = 2.13; 95% IC, 1.02-4.43).
Conclusions: En aquest grup de dones amb GDM, els resultats perinatals en embarassos de nens defereixen només en 2 de les 16 variables analitzades: un increment en la freqüència de CS amb hipoglucèmia neonatal. Nens nascuts de mares amb GDM podria beneficiar en una major consciència d’hipoglucèmia neonatal.